Tot un repte!!!

(Imatge de l'Escola Ignasi iglèsias)

Descripció de l'activitat (16/11/09):
Els Jardins de Cordes són un nou concepte d'activitats lúdiques i pedagògiques que es desenvolupen a l'entorn natural. En aquest sentit, Naturpark proposa un conjunt d'instal.lacions sobre els arbres que inclouen jocs que combinen habilitats, destresa i aventura: ponts tibetans, tirolines, lianes, troncs oscil.lants, ponts de xarxa, etc. Una de les sevs característiques principals és que tenen propostes de circuits de cordes adaptats per a nens i nenes d'educació infantil.
Naturpark està situat dins del recinte del Bosc Tancat al terme municipal de Cerdanyola del Vallès.

En cap moment m'imaginava el que m'esperava...en el tren, entre uns quants, especulàvem sobre el què ens podríem arribar a trobar...però en cap moment us asseguro que no m'imaginava el nivell de dificultat que em va suposar realitzar l'activitat.
Després de passar llista, i saber que tots ja estàvem allà, vàrem anar a fer com un curset amb un monitor sobre el funcionament dels mosquetons i les cordes de seguretat. Tot seguit, després de l'explicació, vàrem fer un petit circuit de prova (amb molt poca altura) per posar en pràctica el que ens acabaven d'explicar. Veient que probablement no hi havia per tant, i per l'animació del grup amb el que m'envoltava, vam decidir de començar pel circuit de color tronja, nivell bastant dificultós. Només dir, que començant a pujar el tronc de l'arbre com si fós una escala mòvil, a la meitat, ja demanava baixar, em faltaven força els braços per continuar pujant, però els ànims dels companys que estàven encara a baix , em vàren fer continuar. Mare de Déu! allò era només el principi...la por em paralitzava, els nervis m'atacaven, la falta de confiança en mi mateixa em sobrepassava, i la baixa en forma...també es notava! no sentia els braços, mal els peus alhora de passar pel damunt del cable, mal els genolls dels cops, la tensió amb la que estava s'em recentien les cervicals...en fi tota jo era un poema!
Malgrat els mal moments que vaig arribar a passar, i lesvegades que vag demanar que em baixessin dels arbres...no vaig abandonar, vaig continuar sobretot al sentir-me tan ajudada i recolzada pels companys que en tot moment van estar allà amb mi, ja fós d'un arbre a un altre, des de baix fent cua per pujar, des de la persona que m'esperava a dalt per ajudar-me, des de el que passava fent un tomb per baix per casualitat observant que feiem...no m'en va fallar cap! D'aquesta manera vaig aconseguir el meu repte!

Gràcies a tots!