Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Billy Elliot. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Billy Elliot. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 de novembre del 2009

Reflexió cinefòrum: Billy Elliot. Gènere i Educació.

A seminari, el dia 12/11/2009, vàrem comentar la pel.lícula Billy Elliot, que havíem ja vist tots junts a la classe anterior.

La pel.lícula reflexava molts arquetips de gènere; com per exemple que, la dansa és només per nenes i si t'agrada és que ets homosexual. Aquest, entre d'altres, era amb el que es basava l'argument de la pel.lícula, negant-li a Billy que practiqués i es dediqués el que realment volia.

Arrel d'aquest arquetip, vàrem obrir també un debat en relació a un article que havíem ja llegit sobre Gènere i Multiculturalitat: Els reptes d'una educació física en moviment.
Amb el neixement del nen, ja comencem a descobrir pràctiques tipificats de gènere. En el nen ja se'l vesteix de color rosa o blau en funció del seu sexe.
El paper dels pares/mares, en la construcció d'aquests arquetips de gènere, és en funció del model que dónen ells mateixos a casa, els nens/es acaben imitant el que veuen a casa seva. Alhora també, contribueixen a reforçar aquests arquetips,en el moment de apuntar-los a unes activitats extraescolars o altres ( en el nen se'l apunta a fer futbol, i a la nena gimnàstica rítmica).
Per altra banda, també tenim el paper dels mass-media en la creació d'arquetips de gènere. Per exemple, en la publicitat de joguines, es veu clarament al sexe al qui va dirigit exclusivament; és a dir, per una nina en el anunci hi surt solament nenes jugant amb aquesta amb una música de fons més dolça i femenina, mentre que una joguina destinada pels nens, la música és molt més agressiva, i només hi surten nens.
Paral.lelament això, en les pràctiques docents també inconscientment afavorim la construcció de discursos tipificats de gènere. Tenim tendència, per exemple, a dir-li al nen o nena que li digui a la mare que li cusi el botó de la bata, enllocde dir-li que li cusi el pare o la mare.

Aquests, entre d'altres, són exemples que reflecteixen avuí dia, la societat sexista en la què vivim, i com moltes vegades inconscientment determinem ja en el nen o a la nena , les pràctiques que ha d'exercir en funció del seu sexe, al llarg de la seva vida, limitant les seves possibilitats; mentre que aquestes, hauríem de saber ja tots que, són les mateixes tant si ets nen o nena.



dimecres, 11 de novembre del 2009

Billy Elliot.


Aquest dia, 10/11/09 , vam veure tots els grups de seminari junts, la pel.lícula de Billy Elliot, per ser posteriorment, el pròxim dia de seminari, demà dijous, comentada fent un debat.

La sinopsi:
1984, Nord d'Anglaterra. En Billy és un jove de catorze anys de família minera amb una peculiaritat: se sent més atret pel ball que per la boxa. La seva professora de ballet aviat s'adona que el noi té un gran talent i decideix donar-li classes d'amagat del seu pare i germà gran. Aquests, però, ho descobreixen i obliguen a Billy a apartar-se d'aquell ambient poc viril.

Imatge: una de les escenes de la pel.lícula Billy Elliot