"De la reflexió personal a la reflexió crítica en equip: un procés de transformació en la pràctica professional."

Ana del Barrio Saiz, és psicòloga llicenciada per la Universitat Autònoma de Madrid i la Rijksuniversiteit de Leiden (Holanda), especialista en Psicologia Evolutiva. Ha viscut els últims 31 anys en diversos països europeus: Holanda, Alemanya, Bèlgica i Suïssa.

S’ha especialitzat en temes de diversitat a l’àmbit de l’educació i la cooperació internacional. Està actualment involucrada en una recerca qualitativa sobre les competències necessàries per treballar la diversitat entre els mestres d’educació infantil. Amb una agència holandesa (MUTANT) ha desenvolupat un projecte: “Treball continu d’aprenentatge en equip. De la reflexió personal a la reflexió crítica en equip”.

Aquest projecte doncs, és el que Ana del Barrio, ens exposa a la conferència, per tal de millorar la qualitat professional.

A continuació, centra el tema de la xerrada en la reflexió crítica, (enfocant-la en tres llengües: Anglès, català, i castellà), dient que aquesta és tant el que veiem com el que no veiem.

Ana parla de tres tipus de reflexions: personal,en equip, i crítica, amb un mateix objectiu: transformar el procés de la pràctica professional. És a dir, el professional d’Educació Infantil en una comunitat d’aprenentatge crític cap a un canvi sostenible.

Per aconseguir-ho, van crear un projecte de formació en recerca-acció en 4 centres d’Educació Infantil, amb la cooperació de 4 equips d’educadors titulats, equips de gestió i personal pedagògic.

Van partir de 3 premisses:

· Tothom és competent per a la reflexió i capaç de participar

· Tothom és responsable del procés d’aprenentatge

· Tothom és aprenent i mestre

Així doncs, les claus del marc teòric, que els han inspirat a duu a terme aquest treball, són la reflexió bàsica,és a dir, aprendre des de dins, centrant-nos en les qualitats essencials i acomodant els objectius professionals i personals; i la comunitat d’aprenentatge crític, treballar amb l’altra persona implica també aprendre d’ella; cal prendre consciència de la desigualtat social.

A continuació, es qüestionaren com podien crear l’espai per al diàleg i, veieren que , mitjançant aquests 8 instruments d’aprenentatge:

1. Valorant el professional i les seves qualitats essencials

2. Ajustant els objectius personals amb els professionals

3. Reflexionant a 3 nivells: pensament, sentiment, i fent

4. Fomentant i recolzant:

-el pensament contextual

-la cooperació amb els col·laboradors i professionals crítics

-el desenvolupament d’un acord de comunitat d’aprenentatge

7. Mitjançant la documentació

8. Valorant la reflexió crítica

hi havia:

· Més energia, entusiasme i seguretat en centres d’educació infantil

· Reconeixement de que tothom és competent

· Reconeixement que existeix una interdependència entre tots els nivells d’organització d’Educació Infantil

· Creixement del compromís dels professionals d’Educació Infantil

· Inici de la reflexió crítica

· Més consciència de context i diversitat de valors

· Més cooperació amb el col·laborador/company professional crític

· Aprenentatge en equip i relacions col·laboratives

Per tant, conclouen amb la seva recerca que, la capacitat reflexiva i els recursos de context dels professionals i de les institucions estan infravalorades. I que amb un apropament de treball en equip estructurat i engrescat estimula qüestions crítiques i un procés d’aprenentatge sostenible.

Ana del Barrio, finalitza la seva conferència, esmentant que encara els queda alguns reptes com, poder fer que la reflexió crítica sigui considerada com a tal i, que ha d’haver una major dedicació (més temps) a les escoles d’Educació Infantil per millorar la qualitat.

Estratègies de comunicació i valoració:

Ana, inicia la conferència donant la benvinguda i les gràcies, tenint així un contacte més directe amb el públic enlloc de començar directament amb el tema central, després de ser presentada amb una breu introducció per altres tutors.

A continuació, fa partícip al públic preguntant s’hi havia algú que parlés un altre idioma que no fos l’anglès, el català o el castellà, ja que la recerca del seu projecte fou centrat en aquests tres.

És una dona amb experiència i de grans coneixements de la matèria, i això li atorga seguretat alhora de parlar. Sabia i coneixia de què estava parlant, però això, la duia a vegades a parlar en termes, alhora d’argumentar o exposar, de manera molt concreta i específica sobre un tema que molts de nosaltres ens resultava difícil de captar. Donant molt per suposat que, teníem ja alguna idea prèvia sobre el seu projecte, oblidant doncs, al públic a qui anava dirigit.

Probablement, per la falta de temps i amb moltes coses a dir, no eren competents, la conduïen a anar molt ràpid alhora d’exposar el tema, i per tant d’assimilar.

Aquesta, venia com un bon comunicador, amb un guió preparat, que ens mostrava a nosaltres, al públic, amb presentació Power Point. Un dels inconvenients, que dificultava el seu seguiment, n’era que estava escrit amb anglès; aspecte, que si seguies les diapositives per ubicar-te sobre el tema a tractar, dificultava la seva comprensió, perdent amb facilitat el fil de la xerrada.

La veu i el llenguatge corporal, crec que hi havia un intent de bon feedback amb la mirada; aquesta va realitzar tota la xerrada de peu mirant en tot moment al públic, però quedant-se solament en una mateixa banda de l’auditori. Paral·lelament a això, aspectes com la veu, l’entonació i el volum eren correctes, però com ja he dit anteriorment, amb un ritme massa ràpid, (poques pauses i molt curtes) reenganxant de seguida una nova idea.

Va realitzar la xerrada també amb uns quants exemples i alguna anècdota (sobretot al principi), aspecte que ajudava a enfocar el tema a tractar i a fer-lo més entenedor.

Personalment, i per acabar doncs, podria dir que, l’Ana del Barrio, hauria d’haver precisat més amb el qui? (el públic),i el per què? (l’objectiu); va fer correctament el desenvolupament del guió, el què?, coixejant una mica en el plantejament i en les conclusions (els objectius en sí no eren gaire clars); i una bona intenció amb el com? (els mitjans) per tal de seguir esquemàticament les idees principals que comentava amb el power point, però no gaire aconseguit per l’error de l’ idioma, de estar escrit en anglès.