Tot un repte!!!

(Imatge de l'Escola Ignasi iglèsias)

Descripció de l'activitat (16/11/09):
Els Jardins de Cordes són un nou concepte d'activitats lúdiques i pedagògiques que es desenvolupen a l'entorn natural. En aquest sentit, Naturpark proposa un conjunt d'instal.lacions sobre els arbres que inclouen jocs que combinen habilitats, destresa i aventura: ponts tibetans, tirolines, lianes, troncs oscil.lants, ponts de xarxa, etc. Una de les sevs característiques principals és que tenen propostes de circuits de cordes adaptats per a nens i nenes d'educació infantil.
Naturpark està situat dins del recinte del Bosc Tancat al terme municipal de Cerdanyola del Vallès.

En cap moment m'imaginava el que m'esperava...en el tren, entre uns quants, especulàvem sobre el què ens podríem arribar a trobar...però en cap moment us asseguro que no m'imaginava el nivell de dificultat que em va suposar realitzar l'activitat.
Després de passar llista, i saber que tots ja estàvem allà, vàrem anar a fer com un curset amb un monitor sobre el funcionament dels mosquetons i les cordes de seguretat. Tot seguit, després de l'explicació, vàrem fer un petit circuit de prova (amb molt poca altura) per posar en pràctica el que ens acabaven d'explicar. Veient que probablement no hi havia per tant, i per l'animació del grup amb el que m'envoltava, vam decidir de començar pel circuit de color tronja, nivell bastant dificultós. Només dir, que començant a pujar el tronc de l'arbre com si fós una escala mòvil, a la meitat, ja demanava baixar, em faltaven força els braços per continuar pujant, però els ànims dels companys que estàven encara a baix , em vàren fer continuar. Mare de Déu! allò era només el principi...la por em paralitzava, els nervis m'atacaven, la falta de confiança en mi mateixa em sobrepassava, i la baixa en forma...també es notava! no sentia els braços, mal els peus alhora de passar pel damunt del cable, mal els genolls dels cops, la tensió amb la que estava s'em recentien les cervicals...en fi tota jo era un poema!
Malgrat els mal moments que vaig arribar a passar, i lesvegades que vag demanar que em baixessin dels arbres...no vaig abandonar, vaig continuar sobretot al sentir-me tan ajudada i recolzada pels companys que en tot moment van estar allà amb mi, ja fós d'un arbre a un altre, des de baix fent cua per pujar, des de la persona que m'esperava a dalt per ajudar-me, des de el que passava fent un tomb per baix per casualitat observant que feiem...no m'en va fallar cap! D'aquesta manera vaig aconseguir el meu repte!

Gràcies a tots!

Reflexió cinefòrum: Billy Elliot. Gènere i Educació.

A seminari, el dia 12/11/2009, vàrem comentar la pel.lícula Billy Elliot, que havíem ja vist tots junts a la classe anterior.

La pel.lícula reflexava molts arquetips de gènere; com per exemple que, la dansa és només per nenes i si t'agrada és que ets homosexual. Aquest, entre d'altres, era amb el que es basava l'argument de la pel.lícula, negant-li a Billy que practiqués i es dediqués el que realment volia.

Arrel d'aquest arquetip, vàrem obrir també un debat en relació a un article que havíem ja llegit sobre Gènere i Multiculturalitat: Els reptes d'una educació física en moviment.
Amb el neixement del nen, ja comencem a descobrir pràctiques tipificats de gènere. En el nen ja se'l vesteix de color rosa o blau en funció del seu sexe.
El paper dels pares/mares, en la construcció d'aquests arquetips de gènere, és en funció del model que dónen ells mateixos a casa, els nens/es acaben imitant el que veuen a casa seva. Alhora també, contribueixen a reforçar aquests arquetips,en el moment de apuntar-los a unes activitats extraescolars o altres ( en el nen se'l apunta a fer futbol, i a la nena gimnàstica rítmica).
Per altra banda, també tenim el paper dels mass-media en la creació d'arquetips de gènere. Per exemple, en la publicitat de joguines, es veu clarament al sexe al qui va dirigit exclusivament; és a dir, per una nina en el anunci hi surt solament nenes jugant amb aquesta amb una música de fons més dolça i femenina, mentre que una joguina destinada pels nens, la música és molt més agressiva, i només hi surten nens.
Paral.lelament això, en les pràctiques docents també inconscientment afavorim la construcció de discursos tipificats de gènere. Tenim tendència, per exemple, a dir-li al nen o nena que li digui a la mare que li cusi el botó de la bata, enllocde dir-li que li cusi el pare o la mare.

Aquests, entre d'altres, són exemples que reflecteixen avuí dia, la societat sexista en la què vivim, i com moltes vegades inconscientment determinem ja en el nen o a la nena , les pràctiques que ha d'exercir en funció del seu sexe, al llarg de la seva vida, limitant les seves possibilitats; mentre que aquestes, hauríem de saber ja tots que, són les mateixes tant si ets nen o nena.

Caminar