Edició d'un vídeo

Algo inimaginable per mi he fet!!!
La veritat és que sempre he estat una negada amb els ordinadors, però cal dir, que si mirem enrere, tot el que he arribat aprendre no és poc! Inconscientment he anat assolint conceptes i pràctiques bàsiques, per aquest món cada vegada més tecnològic, que ens ajuden a perfeccionar i a crear coses que fins ara només pensava que ho podien fer els especialistes en.
Al inici de la classe de llenguatge audiovisual, quan vaig veure la pràctica a realitzar cal dir que s'em va fer una muntanya, els meus pensaments ja eren els de: No ho sabré fer! Però m'he sobtat a mi mateixa! A poc a poc i anant posant en pràctica les petites explicacions de classe, i a base de anar experimentant per mi mateixa, he arribat a editar un vídeo! Del vídeo cedit pel Jordi a classe, jo he tallat les escenes que m'han semblat, i a partir d'aquestes les he anat muntant i retallant fins a realitzar el muntatge que volgut crear perque la gent que vulgui pugui conèixer la nostra facultat!
Saber també ara, que un vídeo creat per mi, pot ser buscat i vist per algú en el youtube, és algo també novedós en mi, i alhora quelcom satisfactori.

Resum Blocosfera

El nostre grup, la Alexandra Calero, Laura Rovira, Nerea Fulgencio, Júlia Ginita i jo, hem escollit el tema del JOC.

La veritat, és que ha estat un exercici que ens ha costat una mica entendre i dur a la pràctica. Amb el temps hem vist que era menys complicat del que nosaltres ens pensàvem, o senzillament vam voler fer-ho complicat.

Al principi, nosaltres vàrem crear un nou bloc conjunt " Recopilació de jocs infantils" (bloc, que un cop entès que no anàvem per bon camí per la pràctica que se'ns demanava: Blocosfera, HE ELIMINAT), on cada una de nosaltres feia una entrada, fent una aportació sobre el tema del Joc, amb enllaços d'altres pàgines web, d'on havíem tret la informació. Més endavant, ens vam donar compte que allò no era una blocosfera, és a dir, no havia una conexió entre blocs, simplement enllaços d'altres pàgines web.
És per això, que al final vam decidir eliminar el bloc "Recopilació de jocs infantils" per no confondre la pràctica, i vam decidir començar de nou:
Vaig fer una primera entrada sobre el joc i la seva importància per aprendre junt amb un vídeo del youtube que ho reflecteix.
Un altre dia la Nerea em va fer un comentari sobre lo interessant que li semblava deixant-me un enllaç en el seu bloc sobre el joc on-line; d'aquesta manera, el tema del joc anava agafant forma i s'anava ampliant. A continuació vaig comentar-li a la Júlia l'entrada de la Nerea del joc on-line perquè, visitant el seu bloc, vaig veure que tenia un vídeo sobre "Les aportacions de les TIC" i em va semblar que li podia interessar ampliar-ho amb el joc on-line. Després ella em va respondre donant-me les gràcies i que li havia servit de molt.
Un altre dia, la Laura Rovira, va fer una entrada amb un vídeo en el bloc (que prèviament havíem creat) sobre "la cesta de los tesoros", on li vaig comentar la satisfacció que els nens mostràven i lo interessant que sembla per aquests al tenir al seu abast tot un món per descobrir; oferint-li també la possibilitat d'entrar al meu bloc per si volia conèixer la importància del joc en l'edat infantil.

D'aquesta manera doncs, m'he donat compte, ( més val tard que mai ), que a partir de comentaris i enllaços entre blocs, va quedant tota una seqüència conectada de la qual tothom en treu un benefici a base de fer un benefici als altres.

Anem a l'Auditori!!!

Avui divendres, 20/11/09, finalitzem la setmana d'activitats extraordinàries, anant a l'Auditori. Aquesta visita contenia tres parts:

1. Visita al Museu de la Música per grups.
   

El Museu de la Música presenta una nova exposició de les seves col.leccions a l' Auditori de Barcelona. Amb un projecte museològic actualitzat i capdavanter en l'ús de tecnologies, i amb una presentació innovadora adreçada a un públic ampli i plural, proposa al visitant sentir, viure, aprendre i aprofundir en el coneixement de la música.
La col.lecció permanent del Museu, una col.lecció del seu fons patrimonial d'instruments, documents i objectes, es mostra a través de diferents àmbits que recorden la història de la música, vista i entesa des de la nostra cultura i espai geogràfic.
Les col.leccions del Museu de la Música es poden visitar d'una manera flexible a través de diferents itineraris audiovisuals, adaptant-se a les diferents edats del públic i amb diversos interessos temàtics. El Petit Orpheus n'és un; s'ofereix al públic infantil com a visita dinamitzada.

2. Assistim al assaig general del Concert per a escoles d'educació infantil: Corda Descorda, a sala Oriol Martorell.
El contrabaix, la viola, el violí, el violoncel, la guitarra espanyola i la guitarra elèctrica són els intruments que acompanyàven tot un repertori de cançons tradicionals catalanes infantils (La gallina ponicana, plou i fa sol...), juntament amb algún fragment de música clàssica (de Schubert, Mozart, Hoffmeister...). Al final de cada cançó els músics, a través d'algún gag i amb molt d'humor donàven pas, presentant així, la següent cançó.

3. I per últim, Conferència del Servei Educatiu de L'Auditori.
Un dels principals objectius de l'Auditori és impactar; al mateix que ens van dir en el MNAC per els nens i nenes d'infantil. Probablement donem molt per suposat que determinades edats ,com de 2 a 6 anys, l' ART és quelcom gairebé imperceptible i indiferent. Al llarg d'aquesta setmana, concretament en el MNAC i en L'Auditori (Art Plàstica i Musical), hem vist que no és així. L'objectiu d'ambdos és impactar en l'Art adaptant la visita als més menuts a través del joc i dels contes, de material i elements infantils, facilitant així la seva comprensió i captant la seva atenció per tal de no sortir-ne indiferents. D'aquesta manera aconseguim que aprenguin sense ser ensenyats, és a dir, s'impregnen d'un aprenentatge artístic inconscientment.

Visitem l'escola Joan XXIII !!!

Avui dijous, 19/11/09, visitem l'escola Joan XXIII a Bellvitge.

Primer ens han fet una xerrada a la sala d'actes, presentant la filosofia de treball del centre així com l'ús i aplicació de les TIC/TAC a les aules.

L'escola, és una institució privada promoguda pels Jesuïtes de Catalunya i té com a finalitat oferir activitats de formació en la seva triple dimensió: personal, social i religiosa.
En aquest moment la Fundació Joan XXIII té 2 grans projectes:

• Centre d'Estudis Joan XXIII
• Centre de Tecnologies Ituarte (CETEI)

La missió de l'escola és:

1. Promoure una formació innovadora, compromesa i personalitzada que satisfaci les demandes del nostre entorn, atenint-nos a criteris de promoció social i qualitat.
2. Una altra és el caràcter propi del centre:

- és un centre d'inspiració cristiana compromès en la realitat social del seu entorn. Aquesta proposta es concreta en:

• Formació Acadèmica
• Formació Personal
• Formació Social
• Formació Cristiana

En aquesta escola s'imparteix:

• Infantil
• Primària
• ESO
• USEE (Unitat per nois/es amb dificultats d'aprenentatge).
• Batxillerat
• GM (5 cicles)
• GS (5 cicles)
• PQPI (Programa de Qualficació Propi d'Iniciació) de Auxiliar de Lampista.
• Curs d'accés a GS

Fets Diferencials:

• Atenció personalitzada. Departament d'orientació, departament formació humana religiosa, departament de Fundació Empresa (pràctiques al món laboral).
• Innovació pedagògica. Departaments troncals, formació professorat, aula inclusiva, equips cooperatius i col.laboratius.
• Innovació en TIC'S. Departament d'innovació Pedagògica en TIC, Cetei.
• Arrelada a l'entorn. Barri de Bellvitge.
• Treball en xarxa.
• Escola associada a la UNESCO.
• Relacions internacionals. Currículum europeu a ESO i Batxillerat.
• Certificat ISO

Principis bàsics de l'etapa d'educació infantil:

Dividit en 2 cicles:

• P3 i P4
• P5 i 1r de Primària

1. Procurar que l'infant se senti estimat, respectat i escoltat. Per aconseguir-ho:
   

• L'acolliment que fan a l'alumne a les hores d'entrada.

• L'acolliment que fan a les famílies a les hores de sortida de l'escola.

2. Respectar el nivell maduratiu de cada nen, així com els diferents ritmes d'aprenentatge. Per aconseguir-ho:

• L'atenció a la diversitat.
• La relació amb les famílies
• Les orientacions del departament d'orientació.

3. Despertar l'interès per aprendre:

• El treball per projectes: donar protagonisme a l'alumne en els seus aprenentatges.
• El treball per racons: fomenta l'autonomia i interès i respectar el ritme de treball.
• El joc
• La plàstica
• Les TIC, com un recurs que ajuda a treballar la motivació i la comprensió
• El treball cooperatiu: fomenta la interacció, l'ajuda entre ells, la comunicació, i les relacions socials.
  

Un cop acabada la xerrada, hem visitat en dos grups les aules d'infantil per conèixer la realitat de la pràctica educativa, i a continuació també el Centre de Tecnologies Ituarte (CETEI).

Envoltada d'aigua!

Avui dimecres, 18/11/09, hem anat (la Cora, la Nerea i jo del mateix grup de seminari, juntament amb la Laura Rovira i la Leticia Ribas d'un altre grup de seminari)a l'Aquàrium, doncs es tractava d'escollir una entitat cultural que presentés una oferta educativa.

Després de haver quedat ja prèviament amb la Elena Boada (coordinadora d'activitats a l'Aquàrium i mestra de la nostra facultat de Blanquerna) de la nostra visita, però sense cap hora en concret per problemes de comunicació i coordinació amb els e-mails, ens presentàrem a les 9h del matí per precaució. L'aquàrium, un cop allà, vam veure que obrien a les 9.30h. Ens van atendre d'una manera molt correcta i amable, perquè tot i solapant-nos amb un altre grup de tres noies (del grup B)que van arribar en aquell moment per fer la cita acordada que ja tenien a les 10h amb una escola d'infantil, ens van dir que tot i sent molta gent i no gaire recomanable per tal de no ser una distracció pels petits, ens esperèssim a la següent escola d'infantil que arribava a les 12h. Així doncs, veient el seu esforç i les molèsties que es prenien per nosaltres, molt agraïdes vam acceptar sense cap problema i vam aprofitar per anar a fer un cafè.

Ja a les 12h, tornàrem a l'Aquàrium on ja podíem veure les cares d'impaciència que tenien els nens/es de la classe d'infantil (Escola de Rubí de P5) amb els que faríem la visita guiada pel fons del Mediterrani, sense oblidar els fons d'alguns mars tropicals.
La classe es va dividir en dos grups, els cavallets de mar i els taurons. Cadaun d'ells duia penjat en el coll el grup de l'animal que li havia tocat (després les mestres ens van explicar, que la divisió del grup era segons la classe dels animals que anàven a l'escola i, que el tema del fons marí i les seves espècies ja s'havien treballat prèviament a classe; on feien la cloenda del tema a l'Aquàrium).
En cada grup hi anava un guia, on explicava als nens/es les característiques de cada espècie més representativa i/o destacable per la seva forma o manera de viure. Les explicacions, lògicament eren molt amenes, i moltes vegades comentades com un conte, o bé fent comparacions amb la vida o pràctica dels nens/es a casa amb la dels peixos; per exemple: a vosaltres qui us va tenir? a quina panxa vau estar? i tots els nens responen: a la mare!!!!!! doncs en el cas del cavallet de mar és el contrari els té el pare!
Els nens/es en tot moment estàven molt atents i participatius en qualsevol intervenció que havien de fer o respondre.



Algo però, que sí em va soptar, és que moltes explicacions, els guies, les feien afegint els seus noms tècnics que describien les parts d'un peix, o característiques d'aquest (Ex: Simbiosi) com si els nens/es ho acabéssin recordant. Sempre que apareixia algún tecnicisme els feia repetir en veu alta la paraula. La meva sorpresa va ser, quan al final de la visita, vàrem anar a una sala ( espècie de mini-teatre), ja units els dos grups, i a través d'una representació molt divertida amb el personal d'allà, se'ls anava preguntant algunes coses on responien correctament molt entusiasmats.
Un dels animals més atraients de la visita pels més petits, va ser lògicament el tauró.



Segur que aquesta nit, molts d'ells aniràn a dormir amb una altra visió del fons marí, contents del que han viscut i après, al igual que jo amb una nova visió de com els més petits són capaços d'aprendre tantes coses amb entusiasme.

Una sortida molt artística

El dimarts 17/11/09, vam anar al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya).
El Departament d'Educació del MNAC ofereix diferents programes i activitats, així com també un ampli ventall de recursos i serveis per a l'aprenentatge adreçats tant a grups escolars com a públic en general. Els programes estan pensats segons les característiques internes de cadascun dels públics.

Un cop vàrem arribar tots al museu, vam anar a una sala on ens van explicar els programes i com faríem la organització.
Hi ha 2 propostes (l'altra tercera que teníem previst veure, Històries en relleu, no va poder ser per problemes d'última hora que van sorgir):

• Col.lecció del romànic (So i color)
• Col.lecció d'art modern (La dansa de les fades i els follets)

Dues col.leccions programades també, per els d'infantil amb les seves activitats corresponents.

La línia principal, és acostar l'art a l'escola; fent activitats relacionades amb les col.leccions d'art.
Hi ha 28 propostes diferents (que van del Romànic al Gòtic), on tenim 3 vies pel desenvolupament escolar:

• visita guiada
• visita dinamitzada (guiada+suport)
• visita taller (desenvolupament d'una activitat)

Després d'explicar-nos doncs, una mica la seva dinàmica, ens vàrem dividir en dos grups, un grup on va anar a veure "So i color", i l'altre grup "La dansa de les fades i els follets".

Jo vaig anar a veure "La dansa de les fades i els follets". La visita va ser dinamitzada, tal com si fóssim una classe d'infantil. D'aquesta manera vaig poder experienciar com seria anar amb una escola amb els més menuts, veure com en aquesta edat l'art pot començar a impactar en els més petits, guiant-lis la mirada de l'obra a base de preguntes i, a través d'una història.

Un cop vam acabar de veure les obres, vam finalitzar la visita amb un taller. Vam anar a una sala, i després de comentar-nos el que es sol fer allà, com per exemple: cada nen/a es fa amb materials de paper, cartolines, gomets,etc. una corona o bé una bareta màgica com les fades, és a dir es treballa manualment algun element representatiu de la col.leció que s'hagi treballat.
I per últim, vam ballar tots junts "La dansa de les fades i els follets".

Tot un repte!!!

(Imatge de l'Escola Ignasi iglèsias)

Descripció de l'activitat (16/11/09):
Els Jardins de Cordes són un nou concepte d'activitats lúdiques i pedagògiques que es desenvolupen a l'entorn natural. En aquest sentit, Naturpark proposa un conjunt d'instal.lacions sobre els arbres que inclouen jocs que combinen habilitats, destresa i aventura: ponts tibetans, tirolines, lianes, troncs oscil.lants, ponts de xarxa, etc. Una de les sevs característiques principals és que tenen propostes de circuits de cordes adaptats per a nens i nenes d'educació infantil.
Naturpark està situat dins del recinte del Bosc Tancat al terme municipal de Cerdanyola del Vallès.

En cap moment m'imaginava el que m'esperava...en el tren, entre uns quants, especulàvem sobre el què ens podríem arribar a trobar...però en cap moment us asseguro que no m'imaginava el nivell de dificultat que em va suposar realitzar l'activitat.
Després de passar llista, i saber que tots ja estàvem allà, vàrem anar a fer com un curset amb un monitor sobre el funcionament dels mosquetons i les cordes de seguretat. Tot seguit, després de l'explicació, vàrem fer un petit circuit de prova (amb molt poca altura) per posar en pràctica el que ens acabaven d'explicar. Veient que probablement no hi havia per tant, i per l'animació del grup amb el que m'envoltava, vam decidir de començar pel circuit de color tronja, nivell bastant dificultós. Només dir, que començant a pujar el tronc de l'arbre com si fós una escala mòvil, a la meitat, ja demanava baixar, em faltaven força els braços per continuar pujant, però els ànims dels companys que estàven encara a baix , em vàren fer continuar. Mare de Déu! allò era només el principi...la por em paralitzava, els nervis m'atacaven, la falta de confiança en mi mateixa em sobrepassava, i la baixa en forma...també es notava! no sentia els braços, mal els peus alhora de passar pel damunt del cable, mal els genolls dels cops, la tensió amb la que estava s'em recentien les cervicals...en fi tota jo era un poema!
Malgrat els mal moments que vaig arribar a passar, i lesvegades que vag demanar que em baixessin dels arbres...no vaig abandonar, vaig continuar sobretot al sentir-me tan ajudada i recolzada pels companys que en tot moment van estar allà amb mi, ja fós d'un arbre a un altre, des de baix fent cua per pujar, des de la persona que m'esperava a dalt per ajudar-me, des de el que passava fent un tomb per baix per casualitat observant que feiem...no m'en va fallar cap! D'aquesta manera vaig aconseguir el meu repte!

Gràcies a tots!